Contra el monòleg totalitari

OBSERVATORI   d'ENRIC  SERRA i CASALS.

 

Professor associat al Departament de Filologia Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

 

[854] Contra el monòleg totalitari

 

Llegeixo el llibre:  Conferències conferenciants conferenciats

(Barcelona: Comanegra, 2012)  de  L'Al trange,

 

És un d'aquells textos estranys, que atrauen per l'originalitat, per haver mirat un tema des d'un angle nou. L'obra parla d'un gènere de discurs ben proper a l'àmbit acadèmic universitari, la conferència. L'autor retrata el ritual comú en què tothom ha participat, des d'una banda o des de l'altra del micròfon, com a conferenciant o com a conferenciat. Potser trobant-se massa radicalment en una banda o a l'altra del micròfon. L'Altrange té la virtut d'analitzar la conferència sense morir sepultat d'obvietats.

 

L'aproximació és particular perquè el seu llibre alterna les fotografies dels mil i un fragments significatius de l'acte discursiu amb textos directes com punyalades que en descriuen els aspectes clau. La temptativa és reeixida perquè els llenguatges es fonen i perquè el llenguatge verbal, provocatiu, no és el discurs d'un geni críptic volgudament allunyat de lectors terrenals que cerquen, ras i curt, un missatge. El missatge fonamental de l'obra és la consideració que la forma tradicional de la conferència es troba en mutació, perquè ha perdut el sentit (parlàvem de les inconferències, fa un temps, a Aprendre llengües). El format de la conferència tradicional és ja un model de transmissió d'idees obsolet. Obsolet si esquiva, poruga, el debat, si tendeix a la recitació, si ignora el públic, si consisteix a parlar per parlar, si edifica una monoparet sense escletxes.

 

La conferència ha esdevingut obsoleta si l'orador és l'únic punt de referència de si mateix, si esdevé un monòleg totalitari i solipsista. En la conferència l'orador no ha de cercar el confort de l'ocultació i l'autocomplaença. La conferència "implica la implicació" del subjecte, ha de ser un exercici d'integració recíproca, ha d'incloure la planificació d'un joc d'alternatives, ha d'exterioritzar la vivència, ha de provocar compromisos, ha de generar vibracions. Una conferència ha de ser un mur amb portes d'entrada. Deixeu-m'ho dir amb una imatge: un conferenciant ha d'obrir més portes en una hora que tots els grums de l'Hotel Ritz en tot un dia.

 

Publicat per Enric Serra i Casals

Es uno de aquellos textos extraños, que atraen por la originalidad, por haber
mirado un tema desde un ángulo nuevo. La obra habla de un género de
discurso muy cercano al ámbito académico universitario, la conferencia. El
autor retrata el ritual común en qué todo el mundo ha participado, desde un
lado u otro del micrófono, como conferenciante o como conferenciado. Quizás
encontrándose demasiado radicalmente en una parte u otra del micrófono.
L'ALTRANGE tiene la virtud de analizar la conferencia sin morir sepultado por
obviedades.

La aproximación es particular porque su libro alterna las fotografías de los mil
y un fragmentos significativos del acto discursivo con textos directos como
puñaladas que describen los aspectos clave. La tentativa es exitosa porque
los lenguajes se funden y porque el lenguaje verbal, provocativo, no es el
discurso de un genio críptico intencionalmente alejado de lectores terrenales
que buscan, raído y corto, un mensaje. El contenido fundamental de la obra
considera que la forma tradicional de la conferencia se encuentra en mutación,
porque ha perdido el sentido (HABLÁBAMOS DE LAS INCONFERÉNCIES,
hace un tiempo, en el Bolg: "Aprender lenguas"). El formato de la conferencia
tradicional es ya un modelo de transmisión de ideas obsoleto. Obsoleto si
esquiva, temeroso, el debate, si tiende a la recitación, si ignora el público, si
consiste a hablar por hablar, si edifica una "monopared" sin rendijas.

La conferencia se vuelve obsoleta si el orador es el único punto de referencia
de si mismo, si se transforma en un monólogo totalitario y solipsista. En su
conferencia, el orador no tiene que buscar el confort de la ocultación y la
autocomplacencia. La conferencia "implica la implicación" del sujeto. Tiene
que ser un ejercicio de integración recíproca, tiene que incluir la planificación
de un juego de alternativas, tiene que exteriorizar la vivencia, tiene que
provocar compromisos, tiene que generar vibraciones. Una conferencia tiene
que ser un muro con puertas de entrada. Dejádmelo decir con una imagen:
un conferenciante tiene que abrir más puertas en una hora que todos los
empleados del Hotel Ritz en todo un día.

Publicado por Enric Serra i Casals